divendres, 21 d’abril de 2017

EN DEFENSA DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

          AIGUAMOLLS 
Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics collverds, adéu,
adéu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment, deixalles, només pols
seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell,
lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
quan escates d’argent no tindrà el mar
no espereu respirar: ja, lentament,
l’homebotxí comença l’agonia.
M. Àngels Anglada


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada