EN DEFENSA DELS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

          AIGUAMOLLS 

Envaireu aquest recer vivent

que ja de lluny enyoren tantes ales?

No trobarà més l’aigua nodridora

i els verds amagatalls l’ocell del Nord?

Àlics rosats, amics collverds, adéu,

adéu, xic corriol i fredeluga,

princesa acolorida de l’hivern.

Murs de ciment, deixalles, només pols

seran els nius on bategà la vida.

Però quan haurà mort l’últim ocell,

lassat del vol, a frec d’aigua alterada,

quan escates d’argent no tindrà el mar

no espereu respirar: ja, lentament,

l’homebotxí comença l’agonia.

M. Àngels Anglada